Hi ha una de les plantes de l’entorn de Mas Terrats que té un significat especial. És la figuera de moro. Una planta originària del continent americà que s’ha convertit en habitual al litoral Mediterrani. De fet, la figuera de moro és una planta comestible que s’escampa pels marges de diverses zones del país.
El Tomeu va ser un dels milers de joves que van ser obligats a anar a la guerra.
La que hi ha a Mas Terrats és un homenatge a la supervivència. Una figuera de moro amb nom propi plantada expressament fa uns anys. Una planta en record del Tomeu – l’avi de la família – que després de la Guerra Civil espanyola va haver de recórrer a aquestes figues per poder sobreviure. El Tomeu va ser un dels milers de joves que van ser obligats a anar a la guerra.
Amb tan sols 17 anys va haver d’abandonar la família per anar al front. Tot plegat en unes condicions extremes -amb fred i gana- que va provocar que el Tomeu tornés a casa malalt i desnutrit. Les figues de moro es cullen a finals d’estiu i fins els primers freds de la tardor. Una fruita que s’ha de collir fent servir guants per evitar les espines que hi ha repartides per la planta.
Les figues de moro s’han de collir fent servir guants per evitar les espines que hi ha repartides per la planta.
Un cop pelades es mengen fresques, però també se’n poden preparar xarops i sopes. Després de la Guerra Civil espanyola era habitual que moltes cases aprofitessin aquesta fruita per completar l’escassa alimentació. En alguns casos extrems fins i tot també s’havien de menjar les glans de les alzines, tot i que aquests fruits eren més indigestos i, per tant, l’últim recurs. Uns anys especialment difícils que moltes famílies van poder superar gràcies al que la terra els donava.
Xavi Sala, novembre 10th 2018