I tanquem aquesta sèrie dedicada a les tradicions de casament amb altres costums, més o menys habituals, entre les parelles que decideixen casar-se.
El viatge de lluna de mel té el seu origen en els teutons. Aquest antic poble germànic, celebrava els casaments durant la lluna plena i després de la celebració, els nuvis havien de beure un licor de mel durant 30 dies per assegurar-se una vida dolça i una família prolífica. Això va fer que el període posterior a la boda es conegués com a “lluna de mel”.
El viatge de lluna de mel té el seu origen en els teutons.
La situació dels nuvis davant de l’altar també té la seva explicació. En general, la núvia es posa a l’esquerra del nuvi. Aquesta costum prové de quan la núvia era segrestada d’una altra tribu i es temia que els familiars la rescatessin. El nuvi havia de tenir la mà dreta lliure per si en algun moment s’havia de treure l’espasa per barallar-se.
Altres tradicions que també s’han conservat amb el pas dels anys són el fet que el nuvi no ha de veure mai el vestit de la núvia abans d’entrar a l’església o al jutjat. De la mateixa manera, també hi ha una tradició segons la qual els nuvis han de dormir en llocs separats el dia abans del matrimoni, tot i que la parella ja faci temps que viu junta. També hi ha un costum que adverteix sobre el fet de portar perles en un casament. Segons la tradició, les perles simbolitzen les llàgrimes i atrauen la mala sort durant el matrimoni. I, finalment, pels més supersticiosos, hi ha tradició que recomana portar-li ous a Santa Clara si es vol que el dia del casament no plogui.
Xavi Sala, setembre 17th 2019