Continuem amb el repàs d’algunes de les tradicions que hi ha al darrera de la organització i la celebració de casament. En aquest cas en centren en les que tenen a veure amb el dia del casament i en el banquet de bodes.
La marxa nupcial
És una de les melodies més populars arreu del món. És la música que obre i tanca la cerimònia religiosa. L’origen històric es remunta al casament de la princesa Victòria d’Anglaterra amb el príncep Frederic Guillem de Prusia. En aquest cas, la princesa va escollir les dues marxes: la marxa nupcial de Mendelssohn per a la seva entrada a l’església i l’òpera de Wagner per a la sortida de l’església de la mà del seu espòs.
Llençar arròs al final de la cerimònia simbolitza el desig dels convidats de que els nuvis tinguin molts fills.
Llençar arròs als nuvis
Una de les tradicions més característiques dels casaments. Es té constància que es va començar a fer a Europa durant l’Edat Mitjana. Simbolitza el desig dels convidats de que els nuvis tinguin molts fills. Una tradició que els últims anys ha evolucionat i moltes parelles ja opten per llençar pètals de flors, una alternativa més vistosa i menys molesta després alhora de netejar.
El pastís nupcial
Aquesta tradició és molt antiga i ha tingut diverses variacions amb el pas dels anys. Originariament, neix a l’antiga Roma. En aquella època els romans trencaven un pà per sobre del cap de la núvia com a símbol de fertilitat. Després, els convidats recollien les miques i se les menjaven. Aquesta costum es va mantenir fins a principis del segle XVII quan, a Anglaterra, es va pensar en fer petits pastissos que s’apilaven i que els nuvis havien de trepitjar. Pocs anys després, però, la idea va evolucionar i es va optar per fer un pastis gegant. És, precisament, aquesta variant la que ha arribat fins els nostres dies, quan els pastissos tenen diversos pisos.
Originariament, la tradició del pastís nupcial neix a l’antiga Roma.
Xavi Sala, setembre 16th 2019