La revolució digital ha transformat les nostres vides. En el camp de la fotografia, ens hem convertit en esclaus del megapíxel. La immediatesa s’ha imposat en pràcticament tot el que fem. La fotografia analògica ha quedat relegada a un segon pla. Molts encara recordem el compromís que suposava fer una fotografia. Esperar el moment adequat per disparar i tenir molt clar què volíem fotografiar exactament. I, posteriorment, la sensació de portar el rodet a revelar, sense saber què trobaríem quan l’anéssim a recollir.
La màgia de tot el procés estava en no saber què ens trobaríem.
Fotos mogudes, mal enquadrades, què més donava si d’un carret de 24 n’hi havia 3 que havien quedat bé? La màgia de tot el procés estava en no saber què ens trobaríem. En el resultat final. Però la fotografia analògica -que en realitat és pura química- segueix viva a les mans de molts amants d’aquest art que no necessariament són nostàlgics, sinó que els encanta la imperfecció.
Apostant per la fotografia analògica volem compartir aquesta realitat imperfecte, sense filtres.
A la nostra manera volem reivindicar l’autenticitat i les emocions que són capaces de captar les càmeres analògiques. Moltes vegades ens convertim en esclaus de la fotografia i ens oblidem del més important, de gaudir del moment. De la felicitat, l’amor i la companyia de qui ens estimem. Apostant per la fotografia analògica volem compartir aquesta realitat imperfecte, sense filtres. Perquè, al cap i a la fi, la fotografia més important és la que captes amb els teus ulls.
Xavi Sala, setembre 7th 2018