Una celebració no és completa si no s’acompanya d’un bon àpat. Els animals mengen per necessitat vital i nutricional. Els éssers humans hi afegim un valor addicional: l’emocional. Una vessant simbòlica i social. En moltes ocasions, fins i tot la preparació de l’àpat ja forma part de la pròpia trobada.
“(…) Un bon dinar li va bé tant al que està feliç com al que està trist”.
Al voltant d’un dinar es consoliden les relacions personals i els valors familiars. És l’ocasió perfecta per traslladar un missatge important o bé, debatre sobre un assumpte. Estudis psicològics apunten que menjar amb algú ens fa sentir pertinença i identificació amb aquesta persona. De fet, l’escriptora nord-americana Laurie Colwin afirmava que “a la vida no tot és dolçor i felicitat: també hi ha dolor i llàgrimes. Però encara que una persona se senti feliç o trist, ha d’alimentar-se. Un bon dinar li va bé tant al que està feliç com al que està trist”.
Pels fogons d’una cuina hi passen tradicions, històries, valors, emocions, idees, llaços personals i emocionals.
La història demostra que, des de l’edat mitjana fins l’actualitat, la idea de compartir els aliments és un element cultural clau de la gran majoria de les societats. Pels fogons d’una cuina hi passen tradicions, històries, valors, emocions, idees, llaços personals i emocionals. Dinars de negocis, aniversaris, casaments o festes, tots tenen la seva pròpia recepta.
Xavi Sala, juny 21st 2018