Mas Terrats és, abans que res, una història familiar. Feta de sentiments. Una barreja de somnis, il·lusió i superació. El somni del meu pare fet realitat.
Recordo, ja de ben petita, veure’l dibuixar, tot sovint i a llapis, una casa. Rodejada de camps i boscos… Un somni que l’any 1997, quan va adquirir la finca en estat semiruïnós, no només es va complir sinó que es va convertir de seguit i com a conseqüència d’una greu malaltia, en una història de superació. En un objectiu de vida. És per això que, per nosaltres, la seva família, Mas Terrats és, sobre totes les coses, un sentiment.
Ell, que admirava pintors i artistes en general, sempre ens va dir que havia tingut molta més sort que aquests. Segons deia, el llenç a on ell estava pintant Mas Terrats era infinitament millor que el d’aquests artistes. No era un tros de tela. Era un tros de cel i de terra al bell mig de l’Empordà! Creieu-me si us dic que quan va acabar la seva “obra” (la restauració del Mas), s’assemblava moltíssim a aquells esbossos que tantes vegades havia dibuixat anys enrera… Així doncs, Mas Terrats va néixer gràcies a aquest somni i a aquesta il·lusió. Però va créixer gràcies a la gent que buscava llibertat. Aquell tipus de llibertat que només trobem quan entrem a casa i tanquem la porta. Aquella que ens permet ser nosaltres mateixos… Aquest, doncs, va ser el propòsit inicial. Que tota persona que vingués al Mas, fossin famílies, amics, empreses o d’altres, sentissin que han arribat a un lloc on poden “tancar” la porta. Això és el que ens mou i ens il·lusiona. I quan diguem que volem que t’hi sentis com a casa, és perquè, realment, ho sentim d’aquesta manera. Si ho aconseguim, som feliços.
Si vols conèixer Mas Terrats, pots fer-te una idea a través del que et diu la gent, del nostre lloc web o xarxes socials. Però si vols conèixer DE VERITAT Mas Terrats, et convido a venir. La màgia, la serenitat i la bona energia d’aquest lloc no es poden explicar ni transmetre. Crec que només es poden entendre quan s’és al lloc. Passejant per l’espai i perdent-nos-hi per tots els seus racons, parlarem una estoneta i us intentaré explicar millor el perquè d’aquest sentiment. No sé si, com diuen, els arbres curen… Però sí que us puc ben assegurar que, a mi, la màgia d’aquest entorn amb la seva llum, el seu cel, els seus boscos, camps, i jardins m’han ajudat moltíssim. Em sento doncs una persona molt privilegiada.
Avui el meu pare ja no hi és. Em toca a mi fer perdurar el seu orgull de Mas, la seva filosofia i el seu somni que, de tan bonic, s’ha convertit en el meu. Voleu venir a conèixer i sentir aquest tros de cel i de terra? Teniu una casa a l’Empordà i us està esperant.
Rosa Casellas.
Rosa Maria Casellas, abril 7th 2017