El municipi de Pontós, a l’Alt Empordà, té un dels pocs vestigis que queden de l’antiga línia de telegrafía òptica que unía Madrid amb la frontera francesa. Es tracta de la coneguda com Torre de lÀngel, una construcció que formava part del primer sistema de telecomunicacions d’abast nacional i internacional construït per l’Estat espanyol a mitjans del segle XIX.
Era una època convulsa i el nou Estat liberal espanyol necessitava disposar d’unes comunicacions ràpides, per tal d’assegurar el control sobre el territori. El fet d’escollir Pontós per construïr una de les torres d’aquest sistema s’explica per dos motius: en primer lloc, la seva immillorable situació topogràfica; en segon lloc, la seva situació estratègica, ja que el poble es trobava situat al costat de la principal ruta de comunicacions de la zona, la carretera que unia Girona amb Figueres i la frontera francesa.
L’us de la xarxa de telegrafia òptica estava restringit a les autoritats polítiques i a les militars.
L’us de la xarxa de telegrafia òptica estava restringit a les autoritats polítiques i a les militars. L’anomenada línia civil, es va començar a construir l’any 1844. El projecte inicial preveia la construcció d’un gran nombre de brancals, però només se’n van acabar construïnt tres:el de Madrid a Irún, el de Madrid a Cadis, i el de Madrid a la frontera francesa passant per Barcelona, que va entrar en funcionament l’any 1850.
Seguint la tradició dels enginyers militars espanyols, aquestes torres eren autèntiques fortaleses. Constaven d’un baix i dos pisos. A l’últim pis és on s’instal·lava l’aparell de telegrafia. Quan la torre va passar a formar part de la línia militar, l’any 1855, es van reforçar els sistemes defensius i es va reestructurar completament. La línia va estar funcionant fins el 1862, quan la torre va ser completament abandonada. A mitjans de la dècada del 2000 es van restaurar completament les restes de la torre.
A mitjans de la dècada del 2000 es van restaurar completament les restes de la torre.
Sobre l’origen del nom, hi ha dues teories. La primera, que fos una torre de guaita del castell que a l’edat mitjana hi havia al municipi. La segona, que hagi agafat el nom d’una antiga ermita del segle XV dedicada a l’Àngel Custodi i als sants Sebastià i Bernardí, que hi havia en aquest mateix punt.
Xavi Sala, març 31st 2019