Hi ha una quarantena d’oliveres als jardins de Mas Terrats
Les Oliveres. N’hi ha una quarantena als jardins de Mas Terrats. Uns arbres que omplen de caràcter Mediterrani el Mas. Una de les senyes d’identitat de l’Empordà, i de tota la costa mediterrània. Molts poetes i escriptors han lloat les virtuts d’aquest arbre al llarg dels anys. La seva simbologia és rica i antiga: pau, fecunditat, amor, força, victòria i recompensa. L’olivera és pausada, constant i perseverant així ho demostra amb el seu creixement molt lent però segur, de mica en mica i es que difícilment és abatuda per una ventada o altres causes naturals. Amb la seva obsessió per les coses ben fetes ha aconseguit ser quasi bé eterna i, en alguns casos, pot aconseguir viure de 1.500 a 2.000 anys. Només té una debilitat, és fredolica, no tolera gelades severes.
No és capritxosa, és extremadament tolerant i es que tot li va bé: s’adapta a qualsevol q tipus de terra fins els més sòls més secs i pobres, resisteix la calor, el vent i la contaminació. No li agraden els canvis, sempre manté la fulla. Com la resta dels arbres canvia a mesura que es fa vella. Però ho porta bé. Sap treure profit del pas del temps: primer té l’escorça llisa però amb els anys es va enfosquint, engrossint i esquerdant donant lloc a troncs vells i torturats, transformats en singulars escultures vivents.
La tradició popular diu que s’han de collir en lluna vella perquè no s’estovin si es volen adobar.
L’olivera és un arbre extremadament generós. No en té prou en obsequiar milers d’olives, un dels fruits més preuats per la gastronomia mediterrània. Sinó que a més les seves fulles tenen propietats medicinals i la fusta de l’olivera és molt valorada en ebenisteria, marqueteria i escultura.
Però un dels moments més especials que protagonitzen les oliveres és el de la recol·lecció. El període habitual per recollir les olives és entre l’octubre i el novembre. Es cullen quan les olives canvien el color i enfosqueixen. La tradició popular diu que s’han de collir en lluna vella perquè no s’estovin si es volen adobar. La recol·lecció de les olives ha variat ben poc. Des de fa segles es fa servir la mateixa tècnica. Es col·loca una xarxa de tela al terra de l’arbre que recollirem, i a continuació es sacsegen amb força les branques perquè les olives caiguin a la malla. Un cop collides totes les olives, caldrà dedicar un temps a treure fulles i branquetes, i a passar-hi una aigua per netejar-les de terra i pols. I ja tenim el fruit a punt per fer-ne oli o adobar-les per menjar com apertitiu.
Ben aviat es podrà comprar l’oli d’aquestes olives
Cada any es recullen desenes de quilos d’olives que es dediquen a fer oli per consum propi. Tot i això, ben aviat es podrà comprar l’oli d’aquestes olives. Així, qui ho vulgui, tindrà la possibilitat d’endur-es un trosset de Mas Terrats a casa seva.
El més important però, és que no hi ha arbre més arrelat en la nostra cultura mediterrània que l’olivera. De fet, hi ha un munt d’oliveres que han estat testimoni de fets històrics rellevants o que han estat protagonistes de llegendes i tradicions del nostre país.
Xavi Sala, juliol 13th 2017