Tinc una casa a l'Empordà
No sé si dir-te que està a l’Empordà o que, ella mateixa, és l'Empordà: I és que, a cada finestra de la casa, s’hi dibuixa un quadre d'aquesta comarca que ha inspirat tants i tants artistes. Una barreja preciosa de llum i paisatge. S’hi entra per un tímid trencant des de la carretera de Pontós. Una corba t’endinsa per un camí vorejat de camps on es cultiven blat, gira-sol, colza… A mesura que vas avançant, t’aïlles de la resta del món. Et deixes envair per una certa serenitat. Oh! Hem arribat al gronxador! Penjat d’una alzina centenària, ens fa il·lusió veure com tanta gent se’l fa seu. Passejants de tot tipus. A peu o a cavall. Els que hi fan migdiada. Els que hi fan gimnàstica. Caçadors que hi esmorzen i nens que hi fan la berenada amb els avis. Que té aquest arbre que tothom s’hi para? Realitzes una respiració profunda i comences l’última petita ascensió per un camí de pedres, fins a arribar-hi. Entreveus les oliveres i el gat, en Montoro, ve a saludar-te. “Per fi a casa”.
Cada cop que entro a la masia reformada penso el mateix: costa de creure que al segle XVII ja fos aquí. Com devia ser llavors? Ho desconec. El que noto és que sempre hi ha hagut molt de caliu i sentiment en aquesta casa. Tot i que no sabria explicar ben bé per què. Tinc una casa a l’Empordà i és casa teva.
Si vols saber més sobre la història de Mas Terrats, clica aquí.
