PortadaIrisyTomeu2

Iris & Tomeu: una nit màgica - Capítol 2

Per Equipo de Mas Terrats el 23 de març del 2016 a bonic , únic , banquetes , aire lliure , ,

 

La història del viatge de nuvis també és molt especial... Explica’ns!

Sí! Fa uns anys, en Tomeu va anar de viatge a Bali amb la seva família i va dir: 'Si algun dia em caso, tornaré aquí de lluna de mel'. Quan vam començar a buscar opcions, jo vaig acceptar a la primera... Bali, què més es podia demanar?

 

Doncs dos dies després de casar-nos, el dia després de la barbacoa i després de tres dies de celebració,  vam agafar un avió... i la veritat és que no vam començar amb gaire bon peu... després de fer escala a Amsterdam i Singapur, mil hores de vol, a 20 minuts d'arribar a la destinació... l'avió va fer mitja volta! Hi havia un volcà que desprenia cendres i era molt perillós aterrar.

 

 

Ens vam quedar dos dies situats a Singapur, pendents del mail i del telèfon, sense poder arribar a Bali ni visitar la ciutat. Cansats, desesperats, sense saber si algun dia podríem arribar-hi. Les ambaixades que no informaven, l'aeroport tancat i amb ganes d'agafar un vol i tornar amb desesperació. No ens podíem moure gaire perquè necessitàvem el wifi de l'hotel per revisar el mail cada 5 minuts per si hi havia notícies. Vam passar dues nits en un hotel a les afores amb molt bones prestacions, però ens van canviar a un hotel del centre de la ciutat perquè necessitaven les nostres habitacions. Una habitació minúscula, on no hi cabíem amb les maletes, amb dos llits individuals... La desesperació era màxima! Fins que en Tomeu va baixar a recepció i es va queixar tant que ens van donar una suite de l'hotel. Era la nostra lluna de mel i no la podíem gaudir com havíem pensat. Per sort la solució semblava a prop: ens vam posar a dormir la migdiada i ens van trucar a l'habitació; ens van dir que agaféssim les maletes que marxàvem cap a Bali. Després de 3 dies agobiats, desesperats, enfadats, tristos, i amb un cúmul d'emocions, no cantàvem victòria, però veiem Bali més a prop!

 

I així va ser. Vam poder arribar havent perdut 3 dies del nostre meravellós viatge. El nostre pla era descansar, descansar i descansar, i no ho havíem pogut fer per culpa d'unes cendres. Ara tindríem la nostra recompensa.

 

I en el moment menys pensat... Sorpresa! Embaràs! 

 

 

Doncs si!!! 6 mesos després d'agafar un bar, amb un casament a mig preparar i a la penúltima prova de vestit... EMBARÀS!!! Amb en Tomeu havíem parlat alguna vegada d'ampliar la família, però no sabíem que arribaria tan aviat!! Jo, la núvia nerviosa, estressada amb els últims preparatius per el nostre gran dia, el dia després de la penúltima prova de vestit... s'adona que està embarassada d'una mica més d'un mes! Ens va fer moltíssima il·lusió, però també ens van entrar totes les pors!!! I ara què?

 

Estava a 10 dies del meu comiat de soltera i havia d'avisar a les meves amigues que aniria acompanyada!!!! Per sort el comiat va ser tot un èxit. Per mi sense gota d'alcohol, però un èxit! A més, aquell dia vaig poder dir a tothom que va venir que estava embarassada, si feia xupitos de suc de préssec no ho podia amagar ;)

 

Uns dies més tard, em va venir al cap...I EL VESTIT!? NO ENTRARÉ!! Vaig trucar a la Francesca Marlop i em va dir: 'Tranquil·la, tinc la solució: en comptes de deixar la cremallera, posarem unes tires en forma de corsé, que així te'l podràs apretar o deixar anar!'. La meva salvació, la veritat és que és un àngel aquesta dona. I així va ser. Una setmana abans de casar-me, anava a buscar el meu vestit contentíssima perquè havíem trobat la solució! Per sort no era la única núvia embarassada a últim moment.

 

El dia del casament ja m’havien passat les nàusees i els vòmits...vaig estar prop d'un mes on totes les nits em trobava malament i gairebé no podia ni sopar i quan va arribar l'hora de posar-me el vestit, encara m'anava una mica gran i tot.

 

Al viatge vaig notar molt el cansament, però ho vaig poder suportar. Sort que la nostra idea era descansar. No ens vam moure gaire de l'hotel perquè jo caminava mitja hora per Ubud i ja esbufegava amb la calor, però tot ho va arreglar la piscina privada que teníem a l'habitació i els dies de descans! 

 

I ara queden menys de tres mesos per la seva arribada!!!!

 

 

 

- Canviaries alguna cosa ara que ja ha passat tot i ho veus amb perspectiva?

 

Vaig passar moltíssims nervis durant l'any de preparatius, potser no els vaig gaudir com ho hauria d'haver fet. Em vaig estressar molt i preparar un casament hauria de ser una tasca divertida i no un estrès. El dia abans del casament era un flam amb potes, no sabia com arribar a tot! I aquest va ser el problema, volia arribar a tot! Volia estar a tot arreu, i no podia. A més, amb el meu estat i embarassada de 3 mesos m'havia d'haver pres les coses amb una mica més de calma, però no podia!! Era el meu dia i havia de sortir tot rodó! Per sort, i amb l'ajuda de tants professionals, va ser tot un èxit.

 

Vull donar les gràcies una vegada més a tothom que em va ajudar, en especial a les meves amigues per tot el que van fer per mi. A la Paula, per haver-me ajudat a sorprendre al seu germà amb una cançó preciosa i a l'Ada per acompanyar-la al piano. A en Baldiri, per tot el seu suport. A tots els convidats, per compartir amb nosaltres aquell gran dia. A l'Stephane i a en Jeremie, per emocionar-me tant com a padrins. A la Rosa i l'Stephanie, per el Mas Terrats. I sobretot a en Tomeu, per estimar-me tant.

 

 

Gràcies a: 

Love and memories

Marc Joli

Fira Girona

Perruquería Styls

Pub La Serradora

Bar Cafetería El Cafetó

Wedding's art

Tu música Events

Gerard Ruiz CocktailTime


Enviar