IrisTomeuCapit1

Iris & Tomeu: una nit màgica - Capítol 1

Per Equipo de Mas Terrats el 18 de febrer del 2016 a bonic , únic , banquetes , aire lliure , ,


Estem molt il·lusionats i contents de portar-vos aquest post: l’Iris, una de les núvies que s’han casat a Mas Terrats, ens explica molt detalladament com va ser el seu casament, com va viure l’experiència i com un munt de sorpreses anaven sorgint una darrere de l’altra, donant com a resultat un dels casaments més macos, més originals i més romàntics que hem vist al Mas.


Un casament de nit... és poc vist! Com vàreu pensar en aquesta opció?

Doncs la veritat, mai havíem pensat en fer un casament de nit! No sabíem quin tipus d'invitació volíem... vàrem mirar un munt de webs, vaig pensar en fer-les a mà (però se m'acumulava la feina...), i un cop ens vam decidir, vam escriure el text, vam posar-hi una foto de nosaltres en un viatge que ens havia marcat molt (va ser uns mesos abans, quan en Tomeu em va regalar l’anell a Punta Cana!) i sense adonar-nos vam posar l'hora: els nostres convidats havien de ser a Mas Terrats a les 18:30h. Sabíem que el 25 d'octubre canviava l'hora, però la veritat és que no vam pensar que a les 18:30 ja seria fosc!


Uns dies després, quan van arribar les invitacions, vam pensar-hi... "Ostres Tomeu, que ja serà de nit", li vaig dir! "Què fem? Les tornem a fer?" Però no... vaig anar a una de les meves quedades amb l'Stephanie, de Love and memories planning & Design, i parlant sobre l'hora, em va donar la idea de posar-hi moltes llumetes, moltes espelmes, molta llum... i així va ser! Sort en vaig tenir d'ella... entre les dues anàvem mirant fotos de cerimònies, i teníem clar com ho faríem... moltes llums!!!

 

 


Com encaixava Mas Terrats en la idea d'aquest casament de nit?

Com ja he dit, no hi havíem ni pensat! Que despistats, però amb l'Stephanie de seguida vam saber com posar-nos-hi. Farien falta espelmes, llumetes, ja de per sí no era una cerimònia com les que es solen fer, i realment va quedar tot preciós. Vam posar les bales de palla en forma d'espiral, les llumetes penjades dels arbres com si fos la revetlla de Sant Joan, espelmetes per marcar el camí... impressionant! Cada cop que veig les fotos m'agrada més com va quedar. La idea d'espiral no s'havia fet mai abans a Mas Terrats, però estàvem engrescades en provar coses noves! I així va ser. Fer el camí de bracet del meu pare amb “Boig per tu” sonant de fons, em va fer saltar alguna llagrimeta abans d'hora.

 


L’organització sempre és un tema que porta de cap als nuvis... com vas viure aquesta etapa?


L'organització... ai quin tema més complicat! Quan en Tomeu em va regalar l'anell, jo sabia que ell no m'ajudaria massa en els preparatius i jo no em veia amb cor de preparar-ho tot! No sabia ni per on començar!

Vaig començar a informar als més propers... tota núvia té un padrí... però jo no podia escollir-ne un... els meus millors amics són bessons i havien de ser tots dos! Un d'ells estava fora treballant, a Anglaterra, i via Skype li vaig dir que em casava i que amb el seu germà serien els meus padrins... per sort els dos van acceptar emocionadíssims! I jo molt feliç de tenir dos padrins!!!!

Començaven els preparatius... Vam anar plegats amb en Tomeu a la fira Tot Nuvis de Girona i vam sortir d'allà encara amb més dubtes! Fins que un dia em va dir: "Et portaré on es va casar la meva cosina fa uns anys, ja veuràs, t'encantarà!". I així va ser, vam entrar a la web de Mas Terrats, vam agafar el telèfon i vam començar a trucar. Vam quedar per fer una visita i en el moment que vaig posar-hi un peu li vaig dir: "Tomeu, ens hem de casar aquí!!!".
La Rosa ens va ensenyar tota la casa, ens va informar de tot i ens vam enamorar. Havia de ser allà!!! La veritat és que la Rosa és una persona molt especial, propietària d'un lloc idíl•lic i amb una història, si cap, més especial...


I així va ser: uns dies més tard, vàrem rebre les dates disponibles i vam triar-ne una: ens casaríem el 31 d'octubre de 2015!!! A més, vam llogar el Mas tres dies: divendres, dissabte i diumenge! El divendres vam anar nosaltres amb els amics, el dissabte era el gran dia, i diumenge faríem una barbacoa informal! Era perfecte...

 

Vaig començar a mirar idees de diferents decoracions per tal de fer-les jo i estalviar una mica, però va ser una mica difícil... a l'Abril agafàvem un bar a Figueres i canviàvem de feina... ja no podíem fer gaires coses en el nostre temps lliure. Una amiga meva i jo (sort en vaig tenir d'ella) vam pintar unes ampolles buides de diferents vins i licors en tons liles, i serien les decoracions de les taules. Tenia clar que el color havia ser lila, m'encanta el lila!

 

L’Stephanie em va ajudar molt amb els preparatius de la decoració, ella s'encarregaria de decorar-ho tot! Teníem clar que els demés proveïdors serien gent propera o de confiança, algun conegut. I així va ser.

 

 

La mare d'una amiga meva, l'Olga, té una floristeria a Llançà, ella s'encarregaria de les flors. Es coneixen amb l'Stephanie d'algun esdeveniment i tot va ser molt fàcil. Un petit problema va ser quan li vaig dir la data... 31 d'octubre... cap de setmana de Tots Sants, on les floristeries van agobiades i ella em podia preparar les flors però no podia venir al Mas a preparar-ho tot! Però nosaltres les vam recollir el dia abans i amb l'ajuda de l'Stephanie ho vam muntar tot!

 

La música... aquest va ser el tema més fàcil. Jo vaig estudiar Turisme a la Universitat de Girona, i un company de classe i amic té una empresa que s'hi dedica. En Xavi, juntament amb la seva parella, la Natàlia, són uns professionals com una catedral. Sabia que havien de ser ells. Vaig contactar amb ells molts mesos abans, per convidar-los al casament però també perquè ambientessin la cerimònia. Uns mesos abans, al juny, vam anar a un casament a Madrid d'una altre companya de classe, i ells es van encarregar d'ambientar l'aperitiu. En Tomeu els va sentir per primer cop i em va dir: 'No podies haver escollit millor, quins cracks!'. I ho són... Tu Musica Events són els millors! I després d'aquest casament a Madrid, encara ho tenia més clar! A més, vaig preparar-li una sorpresa a en Tomeu: la seva germana cantaria “T'estimo” de Lluís Llach, una de les seves cançons preferides, amb una amiga meva acompanyant-la al piano. En Xavi i la Natàlia em van guardar el secret i no van tenir cap problema en adaptar-se.

 

 

Pel que fa al càtering... vam remenar molt i res no ens acabava de fer el pes... i en Tomeu va tenir la idea de contactar amb en Marc Joli, conegut de la seva família, de la taverna 'Cal Músic' de Figueres. De seguida va saber el que volíem i ens vam posar d'acord en molt poc temps.

 

Els fotògrafs... ai quin tema més complicat!! Sabíem que no volíem les típiques fotos on surten els convidats agafats per l'esquena, posats al costat dels nuvis, sempre amb la mateixa cara... realment no sabíem per on començar a buscar! Fins un dia que una coneguda meva es va casar i va contractar a Wedding's Art per fer el vídeo. Una convidada al casament i amiga meva em va recomanar que mirés aquest vídeo i vam quedar un dia amb l'Anaïs i l'Alex. De seguida vam connectar, ens van encantar! I tenien disponibilitat per el nostre gran dia... era una senyal!

 

Per perruqueria i maquillatge, molt fàcil! La meva perruquera de confiança, l'Ana, d’Styls. Es va emocionar molt quan li vaig dir que em casava.

 

 

En Marc Joli no ens oferia la barra lliure i nosaltres no ens volíem fer càrrec de muntar-la, servir, preparar-ho tot... i així va ser com vaig contactar amb en Gerard Ruiz, de Cocktail Time Bartenders. És un conegut de Port de la Selva, havia tastat els seus cocktails i estaven per morir-se.

 

Ens vam fer un fart de contactar amb diferents empreses que oferien el tema de la música pel ball: volíem que els nostres convidats s'ho passessin d'allò més bé, ballant i celebrant la festa amb nosaltres, però cap ens acabava de fer el pes i se'ns anaven de pressupost... fins que un dia, vam pensar amb en Juanca. Ell fa de DJ a la Serradora de Figueres, i a finals d'Abril vam fer una festa al bar que portem i va ser l'encarregat de posar la música. S'havia convertit en un gran amic per nosaltres i vam pensar: 'i perquè no?'. Va venir un dia al bar, i sense pensar-ho gaire va acceptar d'animar el nostre gran dia. Va ser tan fàcil com enviar-li les cançons que volíem que sonessin i llestos!

 

I faltava una part important, molt important: el pastís. En Marc Joli ens havia ofert fer-lo ell, però jo sabia a qui li havia de proposar. Tinc un amic al poble, de tota la vida, que fa uns pastissos BRU-TALS! Es diu Xavi Ricart, treballa a Barcelona, no para de formar-se, i fa postres pel bar dels seus pares a Llançà. Li vaig enviar un missatge i es va quedar una mica sorprès, però va acceptar de veure'ns. En Tomeu no havia provat mai cap pastís seu, fins i tot, el dia que vam quedar amb ell encara em deia: 'però si el farà en Marc...' i jo no parava de repetir-li: 'quan els tastis, ja m'ho sabràs dir!'. I així va ser, quan una tarda es va presentar al bar... amb una joia! En Tomeu es va posar una cullerada a la boca i va dir: 'No n'he de tastar més, Xavi, volem aquest!' i no en va quedar ni una mica... De fet, el dia del casament tothom ens deia que havíem encertat de ple amb el pastís! En va quedar perquè algun convidat repetís, i així van fer! No en va ni sobrar!!!

 

Deies que fins que no vàreu enviar les invitacions no vàreu pensar en l’hora... Però, què van pensar els convidats? Quines van ser les reaccions davant aquesta idea tan original?

 

Quan vam donar les invitacions tothom ens deia: 'tan tard? 18:30h? serà de nit!' i aquesta va ser la gràcia del casament. Tothom va quedar encantat, no paraven de repetir-nos que què bonic havia quedat tot, que havia estat molt especial... i realment ho va ser. La llàstima va ser que vam decidir fer l'aperitiu al costat de la piscina, amb unes branques de centres de taula, amb espelmes dins unes boles de vidre... però va començar a fer fred i els convidats van entrar dins el Mas. Aquesta part va ser la que menys va lluir. La gent tenia fred, i vam haver d’avançar el tema del sopar... tampoc volíem que es refredessin!

 

 

Al proper capítol sabrem més sobre aquesta sorprenent història, des d’una lluna de mel amb risc de no ser-ho fins a una sorpreseta molt especial... La propera setmana publicarem el segon capítol amb el final de la bonica història del casament de l’Iris i en Tomeu!


Enviar